Zinc
El zinc és un oligoelement essencial que l'organisme no pot fabricar i que s'obté dels aliments o dels suplements. Actua com a cofactor de centenars d'enzims implicats en la síntesi de l'ADN, la cicatrització de ferides, la renovació de la pell i la maduració de les cèl·lules immunitàries. Els suplements s'utilitzen sobretot per corregir o prevenir la deficiència, i també es prenen com a suport immunitari i per a la pell.
El zinc es pren amb els àpats, en bona part perquè irrita l'estómac buit i pot provocar nàusees. Competeix amb el ferro per l'absorció, de manera que el sulfat ferrós i el zinc presos alhora fan que se n'absorbeixi menys de cadascun, i forma complexos amb els antibiòtics del grup de les tetraciclines i les fluoroquinolones, com la doxiciclina i la ciprofloxacina, que passen sense absorbir-se; per això aquests fàrmacs se separen en el temps del zinc. El principal motiu per no mantenir indefinidament una ingesta elevada és el coure: el zinc i el coure comparteixen una via d'absorció, i un aport alt i sostingut de zinc fa baixar el coure de manera silenciosa, cosa que al seu torn afecta la producció de glòbuls vermells.
Les nàusees o el dolor d'estómac persistents que no cedeixen quan el suplement es pren amb els àpats, o l'aparició de fatiga, pal·lidesa o entumiment i formigueig després de mesos d'ingesta elevada, són motius per consultar el metge en lloc de fer ajustos basats en suposicions. Qui prengui doxiciclina, ciprofloxacina o ferro prescrit hauria de preguntar al metge o al farmacèutic com espaiar les dosis.
Informació de referència, no assessorament mèdic. Consulta qualsevol canvi amb el teu metge.